AMPLIAR ARTICLES D'OPINIÓ
Així visqui moments interessants (Maledicció xinesa)


La prova més evident que la Transición s'ha acabat, és el fet que el carrer passa de llarg pel davant de les institucions i agents polítics. Un tret important del procés de Transición va ser la domesticació de les reivindicacions i mobilitzacions populars i la seva reconducció. Hores d'ara constatem que aquest mecanisme està en crisi i que des de la política, així pel boc gros, es passa del desconcert a la ressituació.

Espanya es debat entre Torrente i Del Bosque amb clar avantatge del primer, és d'agrair que un personatge del futbol hi posi seny. I això que Del Bosque és del Real i Torrente del Atletico. Mentrestant allò del “vuelva usted mañana”, el funcionari de torn no té l'imprès d'independència i a més al temari de les opos aquest tema no hi entrava... per tant... “ se tomaran medidas”. És el mateix que feien les modistes abans de fer un vestit, “tomar medidas”. El mateix que amb Argentina i Repsol, la mesura és no comprar soja bé de preu, als argentins els hi és igual i aquí s'apuja el preu del pollastre; ens cal comprar soja més cara, s'apuja el pinso i el pollastre més car... d'això se'n diuen “medidas”. Espanya està en fase de desconcert crònic.

A Catalunya el més interessant és l'evolució de Convergència, semblava que l'opció era un “revival” del neoforalisme, forçar un pacte amb l'estat a través de la Monarquia. Cal recordar el posicionament del Sr. Mas fa dues setmanes deixant la porta oberta a una Catalunya monàrquica, i dient també que no contemplava la possibilitat de tenir exèrcit, el monarca és el cap de l'exèrcit espanyo no ho oblidem, versió de pandereta de l'estat lliure associat. I ara sembla que el posicionament subjectiu és més proper al 6 d'octubre, salvant totes les distàncies salvables. El carrer empeny, la situació de liquiditat de la Generalitat és molt greu, un cop intervinguts el marge de maniobra és menor, l'aprovació dels pressupostos(restrictius) era complicada després del trencament amb el PP, la situació del PSC-PSOE és molt fràgil, l'aprofitament de l'embranzida actual pot donar una majoria còmoda al parlament... També hi ha una llegenda urbana segons la qual Convergència té un problema, una família molt influent, conscient que podem entrar en un període històric, entén que el cognom que ha de constar als llibres no és el de Mas, això porta a una relativa fugida endavant, a reforçar el lideratge des del carrer i no des de l'aparell de partit. Podria explicar el compromís a limitar les futures candidatures, fruit d'un pacte intern. Tot plegat complexe i sobretot a velocitat de vertigen, dues setmanes és molt de temps.
03-10-2012
Carles Sastre, Secretari d’acció sindical
Afilia't
afiliat

CSC a la xarxa

fbslide


Lluites

bloc


Internacional
psnsefsm

Opinió


Informatiu
SUBSCRIU-TE AL
FULL INFORMATIU
DE LA INTERSINDICAL-CSC

Agenda
Enllaços interns


Enllaços recomanats
  Intersindical-CSC · Carrer de Calàbria, 166, baixos· 08015 Barcelona · Tel. 934813660